Mundial de futbol

La Copa del Món de Futbol (anomenada popularment Mundial de Futbol) és la competició oficial i més important de futbol. És la competició esportiva més representativa del món en què s'enfronten els equips nacionals de treta dos paisos del món.

El campionat es porta a terme cada quatre anys des de la primera competició el 1930.

En la fase o ronda final de la competició participen 32 equips nacionals que competeixen durant un període de quatre semanes al territori d'una nació seu.

El torneig consisteix en dues fases: una classificatòria i una fase final.

A la ronda classificatòria hi participen quasi tots els membres afiliats a la FIFA en diferents fases classificatòries organitzades per les sis confederacions continentals: AFC (Àsia), CAF (Àfrica), CONCACAF (Amèrica del Nord, Amèrica Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-amèrica), OFC (Oceania) i UEFA (Europa).

Cada confederació té una sèrie d'equips assignats per la FIFA per a participar a la fase final en funció del nivell futbolístic de cadascuna. En total es classifiquen 31 equips mes el que ia esta clasificat el amfitrió.

A la fase final els 32 equips participants es divideixen en vuit grups de quatre equips. Els dos primers de cada grup, per un total de 16, passen a disputar eliminatòries de vuitens de final, quarts, semifinals i final a partit únic. Els dos perdedors de les semifinals disputen un partit pel tercer i quart lloc.

El pròxim mundial comence el 11 de juny per a Espanya, esperem que puguem repetir el triomf que van cosechar a l'Eurocopa del 2008.

PODEMOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

4 rt de ESO

Aquest any en cuart em van dir que sino treballava tots els dies no aprovaria el curs llavors em vaig ficar mes que mai a treballar pero a les dos semanes ia estava fart de treballar.



El curs va començar be vam anar fent els examens y no em caia ninguna, fins i tot vaig traure un 10 a la primera avaluació el que pasa es que em vaig cansa de estudià massa prompte.



En nadal vaig ana al meu poble on vam fer molta festa per a celebrà el any nou, vamn vindre de diferents pobles del costat y vam xala molt.



També vaig pujà al meu poble per a fer festa a San Antoni,va ser molt bonic encara que una miqueta aburrit.



En magdalena d' aquest darrer any vaig ana en els de la "colla es lo q ai" meu o vaig pasar molt bé peró vam voler empalmar el dia que hi ha que muntar a la magdalena y va ser molt pesat.

Peró els concerts van estar molt bé va vindre Andy i Lucas los chichos la oreja de van gogh...

Desprès dels concert quasi sempre ens reuniem en la plaça borrull que hi havia molta festa.

Eixa magdalena vaig acabar molt costipat.



En juny a finals deprés de donar-nos les notes i després de san Juan vam anar a Italia, on vam veure les ciutats mes boniques Venecia, Florencia, Pisa, Luca, Siena...

Vam anar en vaixell desde Barcelona a Genova vam tardar quinze hores o cosa així. Vam arribar al port de Genova i vam partir immediatament amb el autobus a veure les ciutats. Vam estar una setmana i va estar molt be.

3er de la ESO

Aquest any per a mi va ser el millor de tota la ESO vaig coneixer a moltissima gent, en la cual meu passava molt be.

Vam començar com sempre a en setembre peró com la meua germana començava abans el colegi ens va tocar vindre abans.

Aquest any va ser especial també per a la meua germana qui va ser madrina de la gaiata tretze Sensal.

Durant el temps que la meua germana era madrina els meus amics i io anavem a la pèrgola, vam coneixer a molta gent de eixe mon però ens aburriem i vam deixar de anar promte.

Vam coneixer a xiques guapes però no van ser res molt important per a nosaltres, vam quedar que soles amics.

En nadals ens van donar les notes pero io tenia males noticies em van caure tres.

Després de nadal en Gener vam ana a l'excursió de la neu ai vaig aprendre a esquiar be, ia sabia però en el monitor i els meus company va ser mes fácil y divertit.

Cuan vam arribar al hotel en el cual vam agafar habitació ens va tocar una de cuatre y vam anar Angel, Toni, Raul, Dani.
Erem companys de tota la vida per això no va a ver cap problema.

Per la nit al hotel estaven tots pasejan per les diferents habitacións dels nostres amics, en aquesta excursió van eixir moltissimes parelletes.

Per el mati no ens podiem alzar per que estavem rebentats de que per la nit ens gitavem a les 5 i ens alzaven molt prompte a les sis i mitja.

A les pistes jo em vaig tirar per tots els colors de pistes pero tenia por encara que anava en els meus companys.

La magdalena d'aquest any va ser inolvidable, erem de una colla que es deia " hy panxito" per una tonteria de un mòvil es va fer una montona de gent, anaven tots junts a tots els puestos a les mascletaes, als concerts, a les aules, maria agustina, a les colles dels nostres amics... i vaig coneixer a moltissima gent nova sobre tot els primers dies que son els que mes festa hi ha.

Per una altra part en juny van arribar les notes em va caure una per a setembre plastica que despues la vaig recuperar encara que vaig estar tot el estiu treballant molt sobre tot algunes lamines que estaven molt difícils de fer.

2nd de la ESO

En aquest curs van passar moltes coses va ser un curs molt entretingut.

Vam començar com tots els any en setembre, vaig vindre en les piles carregades després de les vacanses de estiu, amb unes ganes impresionant de veure als meus amics per a eixir en ells, i contar li's el que havia fet aquest estiu.


En aquest hivern com fee molt de fres soliem ana a casa d'algú a jugar a cualsevol cosa, al cine o a mareja a algunes xiquetes que venien en nosaltres.

En nadals em van donar les notes i em va caure Valencia, el professor ere Cristòbal y ens exigia molt ademes, un professor que aquest curs també em va marcar va ser Toni el de Geografía y Història.

En aquestos nadals vam anar al meu poble, allí que teniem colla ens passavem el dia ficats perque feia molt de fred. El dia de any nou vam fer molta festa però ia casi no me 'n recorde.

Al tornar de nadal, vaig fer la recuperació de valencia y la vaig aprovar.

En magdalena ens vam fer una colla els de clase y uns de l'altra classe ens vam dir "els descontrolats" la sudadera ere negra amb les lletres roses. Anavem per así pel nostre barri, a vore els cohets i a fer festa.

En Maig vam anar a l'excursió de Castella i Lleó.
Vam matinar per a agafar l’autobús. El viatge es va ser llarg però el vam amortiguant fent -mos fotos, cantant, parlant... desprès de migdia vam arribar a la Granja a ere una cosa impresionant.

En eixa excursió vam estar en Zamora, Segòvia, Salamanca... i en molts llocs mes, encara que el dia que millor m’ho vaig pasar i lo que mes em va agradar va ser Salamanca. L’últim dia vam estar en Madrid i vam menjar al Burger King i desprès vam tornar cap a Castelló.
En eixa excursió vam estar en Zamora, Segòvia, Salamanca... i en molts llocs mes.

L’últim dia vam estar en Madrid i vam veure el palaci de congrsos i desprès vam tornar cap a Castelló.

Després dels examen de juny vaig anar al meu poble a continuar les vacacións, teniem una colla per cuan fea molta calor, ademes anaven a la piscina per que a aquest estiu va ser molt caluros.

En aquest any Fernando Alonso també va guanyar el campionat de formula u i ja era bicampió del mon, va ser una temporada molt difícil es va imposar al alemany Michael Schumacher, va ser un campionat molt especial per que va ser l'any que schumacher es va retirar.

La cronica de l'eso

Aquest any va ser especial per a mi i suposo que també per als meus companys, va ser el primer any que vam entra al institut.
Va ser un any de canvis tots ens vam tindre que ficar les piles ademes els professors ens apretaven mes que en l'escola i va ser un camvi difícil per a mi.

El curs va anar be encara que en la escola ens fein por dient que ere molt difícil, els mestres ens van ajudar molt per a escomenzar el primer curs de l'eso encara que avegades venien enfadats i o pagaven nosaltres.

El primer dia de classe jo estava molt nerviós, ens van portat a tots els alumnes a una sala molt gran (la de usos multiples) allí ens van dir el que teniem que fer, com comportarnos, si voldriem podriem fer batxiller que a mi en eixa època em pareicia chinés.

En nadals després de la primera avaluació no em va caure ninguna així que vaig pode xala tots els nadals al meu poble.

Cuasi tot seguit va vindre magdalena la semana gran de Castelló i les notes no van acompanya molt sino recordo mal em va caure Castellà.

Pero la megdalena va estar prou be encara que erem una miqueta xicotets els meus amics i io feem festa.

A final del curs, en juny, ens vam anar a un camping de escursió, Alarcón, vam estar dos dies pero molt intensos vam enfortir vincles amb altres companys y vam fer activitats físiques anar en caball, escalant...

Després per les nits vam anar a una discoteca que hi havia en un lloc de auqest camping la musica no acompanyava molt pero el nostre esperit de festa ho va superar. Ademes per les nits ens quedaven parlant els xic de les habitacions y ens dormiem molt tard, una nit va vindre un xic per a dir -mos que pararem de parlar, per que nosaltres estaem maquinant una misió per a anar a la habitació de les xiques sense que ens sentiren ni res, pero al final ens van eixampar i ens van castigar a estar en el pasillo una hora i mitja.

Aquesta escursió va ser per a que els companys de diferents clases ens coneixerem millor i que la excursió va estar molt be.

Y les notes... ueno les notes al final per a setembre soles em va caure castella y la vaig recuperà

Aquest curs va estar molt be peró no va ser el millor curs.

En tema esporitiu Fernando Alonso va guanyar el seu primer campionat del mon de la formula u amb el equip renault y el castelló va puja a 2A.

Lletra de batalla

La meua persona Ivan Muñoz Aicart repte a una batalla a tota ultrança, al personatje Angel Portales Sanchez.

Jo davanter del club de futbol "mi casa" et repte a vos a un partit de futbol, el primer que marque un gol al equip contrari guanya, amb la presencia de un jutge (àrbit).

El qui perda li llimpiara la roba a l'altre una setmana.

Ivan Muñoz Aicart

Davanter de "Mi casa"

Tirant capítols XIII-XIV

Estos capítols tracten sobre amor y gelosia de part de Viuda Reposada

I per altra part, La Viuda Reposada mostra la seua gelosia i malícia en els actes que li fan creure a Tirant que Carmesina li era infidel i viceversa, ja que ella estava profundament enamorada del Capità. En realitat és intel·ligent perquè procura demostrar que allò que deia era "veritat"(Aconsegueix una disfressa del negre Lauseta i envia Tirant a una casa que hi havia darrere de l'hort, on gràcies a la técnica dels espills pot vore l'encontre que havia preparat aquesta, és a dir a Plaerdemavida disfressada de Lauseta i tocant i besant Carmesina). Tot això provoca la decepció del Capità amb la princesa i que aquest se'n vage més prompte al castell de Malveí sense acomiadar-se d'ella.
Finalment, el naufragi que passen Tirant i Plaerdemavida on aquesta per part de Carmesina li diu que s'havia tornat boig al creure allò que li va dir la Viuda, on el Capità li explica tot el que sent i diu que ara ja té que morir perquè ell es el culpable.
Al llarg d'aquestos capítols trobem amors molt interessants i que mai me imaginaria. L'emperadriu enamorada d'Hipòlit al igual que Plaerdemavida i segons aquesta l'Emperador enamorat d'ella.

Tirant capítols XI-XII

En aquests capitols el tema principal es el amor que no s'acaba de consumir y apreixen pincelades de guerra.

M'ha impactat l'estrategia de tirant que utilitza la nit i les llums de els farols per a donar als enemics la impresió de que son el doble que ells. Després Tirant va anar a per el rei de India y a per caramany y els va fer presoners.

També el ingeni de la princes per a amagar a Tirant cuan el emperador i la emperatriu entren a la seva cambra i com plaerdemavida ajuda a Tirant

Tirant capítols VIII-IX

Aquest capítols tenen com a tema principal l'amor que s'alterna amb una batalla per a conquerir la ciutat on es refugia el rei d' Egipte.



El que mes ma cridat l'atenció de es que Tirant com a bon caballer no vol mata a el rei d'Egipte y que tirant no celebre la batalla y esta enfadat amb diafebus.



El que m'ha impactat es que Plaerdemavida diu que el que ha estat somnian unes coses que en vertat si que les a vistes, per a que la princesa y Estefania confiaren en ella.

Tirant capítols IV-V-VI-VII

En aquest capítols es narra cuasi totes le batalles del llibre.

Les batalles son de moros, Egipcis, Indis, Turcs... y mes caballers y reis encara que els moros eren moltissim mes els cristians sempre guanyaren les batalles amb molt de esforç, encara que tots bandes perden molts caballers els que mes perden son els moros.

Despres el rei de Egipte desafia a tirant a una batalla a tota ultrança, pero tirant no l'acepta.

El que mes m'ha impactat a sigut les estrtegies qe fa servir tirant per a derrotar al moros que si Diafebus no s'haguera menejat del seu lloc hagueren mort al soldá

Tirant capitols I-II-III

En aquest capitols, Trant coneix una princesa anomenada carmesina, ell s'enamora de ella a primera vista, l'únic que l'impideix conquistar-la es que es te que ana a la guerra.

Les coses que m'an cridat l'atenció el peto que es fan el rei i tirant que es bessen en la boca com a signe de lleialtat.

una altra cosa es com descriu el autor les coses y inclos les magnifica la bellesa els trajes, etc.

POESIA -VOS LA MEVA DAMA-

Teniu eixa mirada, plena de goig
que quan em mires fixa, em torne boig.
Teniu eixe rostre, amb tanta bellesa
gran obra mestra de la naturalesa.

Quan jo pense en vos la resta no importa
pero si no esteu en mi la vida es morta.
Quan jo pense en vos, tan dolça com la mel
em parei que els meus sentits toquen el cel.

Capítols de I al V
1- Per quin motiu li posen el nom de Tristany:Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2-Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:Victoriós i greument ferit.

3-Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:El guareix de les seves ferides.

4-El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5-La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6-Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.Capítols del VI al X

7-Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8-On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:Dalt del pi on es troben cada nit.

9-El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10-El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietatper als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11-Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12-El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13-El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14-Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

Capítols de XI al XV

15-L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16-Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17-Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18-Com jura la seva innocència la reina Isolda:Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19-Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa:Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20-Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:El seu gos, Petit-Crû.

21-Quina qualitat màgica té:El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22-Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23-En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

Capítols del XVI al XIX

24-Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25-Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26-Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27-Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?Disfressat de boig.

28-Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.
29-Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:La vela blanca.30-Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

TEXT NARRATIU

Aixó es una vegada en un comptat de derri on vivia un rei anomenat Jon i la seua esposa Alejandra.
Ells eren molt felissos pero un dia va arribar el seu millor home que s'anomenava Carles, va explicar-li que un dels seus terrenys estave ardint per culpa d'un duc descontent amb ell, Jon no va vacilar un moment i es va anar cap allà deixan sola la seua muller.

El rei Jon i Carles van reunir l'exèrcit i van anar cap allí. La seua esposa va anar al boscs a collir flors i va veure un serv molt guapo que li deien Marc, el va cridar li va dir qui era i van estar parlant, una cosa va portar a l'altra i al final es van besar, li va dir que aquesta nit si volia anar a la seua habitació que Jon no estaba ell no va respondre.

Mentres Carles i Jon van guanyar la batalla i venien cap a el castell festejan-lo.

Marc va anar a la habitació pero no es va donar conpte, que un fidel anomenat Cristian el seguia lavors el va veure entrar a la habitació del rei,el rie va tornat aqesta mateixa nit i Cristian només veurel el va fer anar a a la habitació corrent, els va veure dormint junts llavors va agafar l'espasa i va matar a Marc lavors alejandra va treure l'espasa de Marc i es va suicidar.

L'amor

L'amor es un sentiment que ens pot invadir en cualsevols moment, es pot viure sense amor pero tot el mon a estat enamorat alguna vegada, jo crec que l'amor es cuestió de treballarse a la xica que vols miman-la molt i fent-li regals.

Els jovens ara busquen més un amor per a sempre pero hi ha de tot, jo crec que si ests en una persona es perque la vols no per que es un model de la societat d'ara,tot el mon pot obta a enamorar-se pero que la xica o el xic li corresponge es una altra cosa, estima mes qui esta mes enamorat del altre i jo en el amor crec que les xiques iels xics estan en les mateixes condicións.

Abans si que era un amor molt bèstia per que es suicidaven en perdre el amor ara ja no ara es recapacita pero cuasi ningú es suicida.

TEXT EXPOSITIU DELS TROBADORS

La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII, era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. Els serfs eren clergues, vivien en cabanes i criaven animals amb eixo pagaven als basals. Els nobles en cambi, vivien en grans ciutats amb tota mena de luxós per demostrar el seu poder.

Es produeix en Catalunya, en el sud de frança i en algunes illes situades al Mediterrani. Alguns autors van ser Pere Salvatge Berenguer de Palol, Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà, Ponç de la Guàrdia, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Jofre de Foixà, etc.
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora. Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.

Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).En bona part de les cançons, els trobadors se situen en el primer estadi i només a través del joglar són capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible que això sigui únicament una estratègia per desviar l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingués un "drutz".
soles hi ha trobadors a occitania per ells escrien la llengua que parlaven.

La poesia trovadoresca presentava unes caracteristiques que tot el mon havia de seguir.Aquesta parlava de temes com la guerra i l'amor. La tematica per a parlar de la guerra era el sirventes i el genere per excel·lencia per a parlar de l’amor va ser la canço.Els poetes cortesasns van crear l'amor cortes, el trobador s'enmora de la dama de classe noble, que esta casada amb el senyar feudal. El trovador mante una relacio amorosa amb la dama i el llauseger fa saber la situacio al senyor.
Normalment els trobadors eres homes encara que en Occitania van haber trovadores anomendaes trobairitzs.Es creu que hi han tres factors pels cuals hi va haver trobaritzs a Occitania:Les croades: els cavallers i els homes de la ciutat eixien a la guerra i les dones van tindre que pendre el control dels feus.Les lleis d'herencia i el comerç: les lleis d'herència incloïen les dones i no solament els fills barons, aquest poder va millorar la situació de les dones.Els homes i les dones tenien una manera diferent de redactar l'amor cortes.Les dones van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció.Aquesta forma d'entendre l'amor es molt diferent al de l'actualitat. En l'actualitat les relacions amoroses son per amor pur i la gent no es casa per l'interes, ni per les propietats de l'altra persona

diccionarí históric!

occitania
albigesos
Al·Ándalus
Batalla de muret
Croada
Cisma d órient
Escolaticisme
Reis de la corona d'Aragó
Unió de Catalunya i Aragó

ola