La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII, era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues. Els serfs eren clergues, vivien en cabanes i criaven animals amb eixo pagaven als basals. Els nobles en cambi, vivien en grans ciutats amb tota mena de luxós per demostrar el seu poder.
Es produeix en Catalunya, en el sud de frança i en algunes illes situades al Mediterrani. Alguns autors van ser Pere Salvatge Berenguer de Palol, Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà, Ponç de la Guàrdia, Guillem de Cabestany, Huguet de Mataplana, Jofre de Foixà, etc.
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora. Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.
L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:-el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.- els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora. Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.
Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les característiques de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:-fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.-pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dóna ànims per expressar el seu amor.-entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dóna penyores d'amor.-drutz: (amic, amant). Plenament acceptat per part de la dama (literàriament es dóna poques vegades aquesta situació, encara que és el personatge protagonista de l'alba).En bona part de les cançons, els trobadors se situen en el primer estadi i només a través del joglar són capaços de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. És possible que això sigui únicament una estratègia per desviar l'atenció del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situació, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, però en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingués un "drutz".
soles hi ha trobadors a occitania per ells escrien la llengua que parlaven.
La poesia trovadoresca presentava unes caracteristiques que tot el mon havia de seguir.Aquesta parlava de temes com la guerra i l'amor. La tematica per a parlar de la guerra era el sirventes i el genere per excel·lencia per a parlar de l’amor va ser la canço.Els poetes cortesasns van crear l'amor cortes, el trobador s'enmora de la dama de classe noble, que esta casada amb el senyar feudal. El trovador mante una relacio amorosa amb la dama i el llauseger fa saber la situacio al senyor.
Normalment els trobadors eres homes encara que en Occitania van haber trovadores anomendaes trobairitzs.Es creu que hi han tres factors pels cuals hi va haver trobaritzs a Occitania:Les croades: els cavallers i els homes de la ciutat eixien a la guerra i les dones van tindre que pendre el control dels feus.Les lleis d'herencia i el comerç: les lleis d'herència incloïen les dones i no solament els fills barons, aquest poder va millorar la situació de les dones.Els homes i les dones tenien una manera diferent de redactar l'amor cortes.Les dones van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció.Aquesta forma d'entendre l'amor es molt diferent al de l'actualitat. En l'actualitat les relacions amoroses son per amor pur i la gent no es casa per l'interes, ni per les propietats de l'altra persona
